Entrevistes / Laura Bernis / Notícies

Frederic Guerrero: “El periodisme no està en crisi, el que està en crisi són els diaris”

Laura BernisSurfing the media entrevista a Frederic Guerrero Solé, Doctor en Comunicació Pública, professor de Sociologia de la Comunicació i mètodes d’Investigació Social, Comunicació Intercultural, Delinqüència i Mitjans de Comunicació, així com també de Teories de la Comunicació, a la Universitat Pompeu Fabra.

– Com van ser els inicis d’Internet i com s’ha arribat a l’actualitat, en el que simbolitza i és, avui en dia, Internet per al conjunt de la societat?

Els inicis d’Internet venen marcats per la paraula llibertat i l’actualitat d’Internet ve marcada per paraules com privacitat, repressió, paraules més relacionades amb l’ús que s’està fent actualment d’Internet com a eines de control sobre la societat i no com a eina democratitzadora o alliberadora. Tots els estudis que s’han fet en els últims cinc, deu anys demostren que aquella visió utòpica que tenien els primers seguidors d’Internet, pràcticament ha desaparegut i ha estat substituïda per una visió bastant més crítica, tenint el compte quin es el model que seguim actualment, on molts pocs actors controlen una gran part de la xarxa, com poden ser Facebook, Google o altres grans corporacions que controlen gran part del flux que hi ha a la xarxa en aquest moment.

– Fins a quin punt no suposa una amenaça per la societat? On queda la privacitat? Som treballadors que regalem la nostra informació a empreses que se’n beneficien?

Es el gran debat. Si hi ha companyies o hi ha institucions que per exemple estan desenvolupant algoritmes per saber si algú està a punt de cometre un crim, on es la democràcia aquí? Les tensions estan a totes dues bandes, on hi ha qui lluita perquè internet continui sent un lloc liure perquè l’accés a les dades també sigui lliure i que per tant les grans corporacions no puguin fer els diners que estan fent actualment. I d’altra banda hi ha altres actors, governs democràtics que entre ells, com els EEUU, i agencies nacionals que no estan fent un ús democratizador sino que estant atemptant contra la privacitat dels ciutadans europeus o de qualsevol lloc del món per protegir la seva seguretat.

– Centrant-nos més en el món del periodisme. Què suposà l’aparició d’Internet?

Suposà una transformació radical. Va portar a reestructurar les seves plantilles, focalitzar molt més la informació cap a a la immediatesa, la transformació del mitja tradicional. Una altra cosa és la participació ciutadana i aquest periodisme ciutadà pel mal que pot estar fent. El discurs dels experts és que continuarem necessitant sempre un periodisme legitimat. El periodisme no està en crisi, el que està en crisi són els diaris. Per tant, aquesta es la gran transformació, vosaltres que sou futurs periodistes estareu en millors o pitjors condicions que fa 10 anys, jo diria que millors perquè no dependreu de grans estructures que puguin fer de barrera d’entrada al periodisme, com abans. Per una banda hi sortim guanyant, per l’altra tenim una altra competència, entre vosaltres mateixos i els altres mitjans.

– Internet, amenaça o gran oportunitat de futur del periodisme?

 Futur. Oportunitat. Segur, però segur. La diversificació de coneixements, la complementació, jo no només soc un periodista sinó que m’he especialitzat en ciències, en anàlisi de dades, en biologia, en qualsevol altre camp en que tu puguis donar una certa visió de la realitat d’aquell camp des del punt de vista del periodisme. L’altra cosa és els models de negoci. La crisi ens ho ha posat complicat perquè el principal model de negoci del periodisme que era la publicitat s’ha vist en una crisis que ha superat qualsevol previsió. Que no només a afectat a la premsa escrita, sinó també  ala televisió, a la radio, ha afectat a tots els sectors del periodisme. Haurem de veure com queda el panorama, després de la crisi. El problema del periodisme és que tots tenimt aquesta visió tancada de que periodista és aquell que està fixat per un diari i es dedicara a fer articles sobre l’actualitat. No. Potser això ara és un 1 – 2%. El periodista será algu que es buscará la vida a nivells de diaris o de premsa escrita o audiovisual com a nivell d’empreses. Hi ha més oportunitats. I els que realment ho intentaran, se’n sortiran.

Si en vols saber més, mira el vídeo amb l’entrevista sencera.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s