L'extra / Laura Bernis / Notícies

La metamorfosi de “ciutadans” a “usuaris”: 10 anys de web 2.0

web 2.0
Laura Bernis.- Facebook ha celebrat el seu desè aniversari. Mark Zuckerberg va iniciar aquesta gran plataforma el 4 de febrer de 2004, i s’ha convertit en el gran referent de les xarxes socials, avui en dia. La societat ha evolucionat amb Internet i el gran canvi ha vingut de la mà de les xarxes socials i de tots els portals que permeten fer de l’individu l’emissor de la informació que consumeix. Tanmateix, tot té un preu i els “usuaris” estan passant a ser el “producte” dels anunciants, a la vegada que perden privacitat i seguretat, perquè, si qualsevol pot escriure a la xarxa, com sabem que la informació que llegim és certa? Fins a quin punt ha canviat la professió del periodista amb Internet?

Prèviament al naixement de Facebook, existia Wikipedia i també Blogger, Myspace, WordPress, Linkedin, etc. I, posteriorment, ha aparegut Youtube, Twitter, Tumblr, Spotify, Whatsapp, Instagram o Google+, entre moltes altres plataformes. I la vida quotidiana de la gent també s’ha modificat a partir de l’aparició d’aquestes. Podríem viure sense Twitter? Sense saber què és el més recent que ha passat a qualsevol lloc del món? O podríem viure sense els 500 amics virtuals i sols amb els 5 o 6 amics de la vida física? Seria possible viure un dia sense penjar a la xarxa què és el que fem o el que pensem a cada minut?

La percepció del món sense tot això és gairebé inconcebible. Estem acostumats a viure l’actualitat; a saber què hi ha de nou al nostre petit-gran món a cada minut (per no dir segon). La velocitat de la xarxa 2.0 és abismal! I qui li anava a dir a Zuckerberg ara fa 10 anys, que poc després, amb l’aparició dels telèfons mòbils i dels “smartphones” tothom podria estar connectat en qualsevol moment i en qualsevol lloc a les xarxes socials, les quals encara es reforçarien més. Perquè hi ha tres claus que expliquen l’èxit de les xarxes socials i de les plataformes gratuïtes i que explica perfectament el diari “Ara” en el “Tema del dia” del 7 de febrer: la gratuïtat d’aquests serveis, la facilitat tècnica i la mobilitat.

Qualsevol persona pot formar part d’aquest nou món que simbolitza la xarxa 2.0. El terme de 2.0 es va començar a utilitzar a partir de 1999, però va prendre força amb Tim O’Reilly, qui el va popularitzar al 2004, mateix any que sorgí Facebook. Avui, les xarxes socials com Facebook i Twitter han esdevingut claus per nombrosos moviments socials (com els Indignats), per revoltes socials i enderrocaments de dictadors (cas de la primavera àrab), però també són utilitzats com a mitjans per expressar opinions lliurement, mostrar el malestar amb qualsevol cosa, etc. Arribant a convertir-se en el nomenat “ciberactivisme”.

Ara - 10 anys 2.0 - 09-02-2014 PORTADA

Portada de l’Ara del 9 de febrer de 2014

L’activitat de la xarxa és ràpida i el món periodístic no pot competir amb aquesta velocitat. Com molt bé recull el diari Ara, el periodisme ha d’intentar ser el “millor”; el més fiable o profund. El periodisme ha d’intentar trobar el seu lloc ordenant la gran quantitat d’informació que sorgeix a Internet i ha de procurar separar el contingut de la mera publicitat. Internet ha suposat el gran canvi per la professió obligant a molts mitjans convencionals a treure també la seva edició en digital. Perquè Internet pot portar desavantatges (acumulació d’informació, pèrdua del “monopoli” de la informació, qualsevol pot convertir-se en “periodista” amb la càmera d’un telèfon mòbil i penjant un vídeo a Youtube, es pot perdre la fidelitat del lector, ja que, per què comprar un diari al quiosc si puc tenir la mateixa informació a Internet i gratis?), però també aporta molts avantatges i un diari que sembla tenir-ho molt clar és l’Ara. Aquest, per tal de celebrar el 10 aniversari de la web 2.0, ha fet el 7 de febrer el dia de “portes obertes” en el que ofereix gratuïtament l’accés als continguts “Premium” a tots els usuaris registrats de l’Ara.cat, en lloc d’accedir a un únic contingut al dia com és habitual.

La web 2.0 ha ajudat en grans revoltes, ha estat la manera de treure a la llum informació com la de Julian Assange, amb Wikileaks, o la d’Edward Snowden, ha aportat innegables canvis en la societat i en la percepció del món per part d’aquesta. Tanmateix, s’ha de plantejar quin és el preu que es paga a canvi, perquè els gegants de la 2.0 no produeixen contingut, sinó que són tots els seus usuaris els productors d’aquest i s’ha de tenir en compte que la informació que es genera a portals com Facebook es ven als anunciants. Som treballadors dons d’una gran base de dades? Qui s’enduu el benefici de la nostra informació i, en el fons, de la nostra vida privada?

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s